A Blue, Juan Domínguez desmunta les convencions del teatre per proposar una experiència sensorial i oberta, on no hi ha relat a seguir ni significats prefixats. L’escena esdevé un espai de suspensió i possibilitat, habitat per cossos que no expliquen sinó que encarnen.

Aquí no cal entendre: només mirar, deixar-se afectar, imaginar. Els intèrprets es presenten com a dispositius vius, disposats a sostenir les projeccions del públic, a acollir desitjos, deliris i preguntes sense resposta.

Blue ens convida a observar sense buscar explicacions, a permetre que la percepció i el sentit emergeixin lliurement des de l’escena i des de cadascun de nosaltres.