'Ruido Rosa' d'Alina Follini

RUIDO ROSA sorgeix del desig de desjerarquitzar la relació entre veure-dir-escoltar, per obrir narratives i mitologies a partir de la imaginació oral. Proposa una experiència coreogràfica que es basa en l'escolta com a forma de coneixement, on els sentits no són binaris i les forces circulen entre cavitats, orificis, recipients, tubs, aigües, diluint els límits entre dins i fora, transitant diverses formes de dissociació i ressonància entre llenguatge, veu i gest.

La peça es posiciona sobre l'assumpte de l'escolta profunda, no només de les propietats sensorials de la veu, la respiració i les paraules, sinó també de les sensibilitats lèsbiques i cuir, com una inquietud sobre formes d'investigació i creació que qüestionen les metodologies normatives de la creació.