La biografia de Pablo Und Destruktion, nascut amb el nom civil de Pablo García el 1984, es una biografia a la contra. Podriem centrar-nos ens els detalls puntuals però significatius, com la seva experiència com a actor teatral, o com a cronista de la seva primera novel·la “La bestia colmena” (2018). Podríem posar el focus en el seu rol d’activista de l’autogestió, anarquista a la pràctica, que l'ha portat a fer gires interminables per tot Europa, Mèxim, i Filipines. Podríem parlar dels concerts en escenaris improbables, o de com ha rescatat la figura del trobador, del cantautor com a catalitzador del zeitgeist. I encara així ens quedaríem curts a l’hora de traçar la seva figura. Sense por de les seves contradiccions, sempre desmesurat, pocs autors nacionals han anat tan lluny en la seva ambició creativa.

Les cançons de Pablo Und Destruktion ens mostren un creador que transcendeix les seves influències: pot beure de la chanson francesa, del rock industrial alemany, de la tonada asturiana, pot ser un estudiós del folklore, però per damunt de tot és un creador inquiet en guerra permanent contra allò previsible o estereotípic. Un artista que sobreviu contra vent i marea en un entorn sovint hostil, amb el qual s’hi pot estar més o menys d’acord, però que sempre diu alguna cosa que val la pena escoltar. I hi ha molt pocs artistes així.