Enmig d’un conflicte devastador, la línia entre la vida i la mort es dibuixa amb fils invisibles. Un home, fugint de la violència, troba refugi en una casa abandonada, on el temps semblava haver-se aturat.

En la foscor de nit, una presència diminuta i silenciosa – una aranya- teixeix xarxa que, per casualitat o destí, canviarà el curs història.

Aquesta xarxa, fràgil però poderosa, esdevé un símbol de la connexió humana i de la protecció que oferim els uns als altres en moments de desesperació.

Amb la música com a fil conductor, aquest monòleg ens guia per una reflexió íntima sobre la fragilitat, el poder de les petites accions i el significat de “fer xarxa” en temps d’incertesa