Beethoven i Brahms: dos moments vitals. 

El Trio “Gassenhauer” opus 11 de Beethoven és considerat una de les primeres grans obres cambrístiques del geni de Bonn. En ella, Beethoven mostra un domini del llenguatge vienès del seu temps amb la genialitat i la valentia d’aquell que pot entreveure i ser protagonista de tot allò que esdevindrà. Pel que respecta a Brahms, el seu opus 114 mostra una estètica romàntica plena de tendresa i profunditat on el clarinet i el violoncel s’expressen amb la melancolia i la intensitat de qui recorda una vida pasada. 

En contrast amb la més que evident connexió d’un darrer Beethoven amb un Brahms primerenc, aquestes peces ens permeten posar en diàleg realitats vitals oposades: l’inici i l’ocàs de les seves carreres musicals. A través d’aquesta formació, Beethoven s’expressa amb un nou mirar d’arrels clàssics fruit del seu talent i frescor juvenil i Brahms ho fa —quasi un segle després—amb la contundència i la intimitat d’aquell que pensava haver-ho dit ja tot.

Adrián Sanblás, clarinet.

Miquela Gayà, violoncel

Albert Colomar, piano.

*Condicions: