Mostra del treball en procés Casa Pena.

Després d'haver col·laborat en format vídeo com a PIÑA, tenim la necessitat de tornar a crear juntes i bolcar-nos en la recerca artística,  aprofitant aquest moment de maduresa i exclamació.

Creiem en l'estat alterat de la consciència com a possibilitat. Una esquerda per on es colen altres dimensions, altres sensibilitats, altres mirades.

Els processos traumàtics o lesions i la persistència fent allò que sabem fer, entesos com a nou punt de partida, ens activen el desig d'investigar sobre la durabilitat de l'estat de gràcia i la possibilitat de continuar creant quan les teves habilitats han mutat.

Després de la visió apocalíptica i l’impuls de desaparèixer de la terra de la manera més delicada possible, apareix el reencís obrint un camí en què no només tractem de sobreviure, sinó fins i tot viure amb satisfacció. Un camí amb moltes estacions; sortir de la cabana i interaccionar amb altres persones, reconèixer el cos i la ment “dolientes”, el descans, les apps de workouts que et curen en 20 minuts, la química, els rituals de pas, el desig de multiplicar-nos, o el cos/matèria que no genera ni desitja ser virtuós d’una dansa, sinó que vol trobar-se a si mateix movent realitats pròpies o alienes.

Ens capbussarem a revisar la psicobiologia, la neurociència i els processos neuroelèctrics per a extreure coneixement i contingut que vincularem a les nostres pràctiques sonores i físiques.

Sent unes temàtiques històricament  donades al dramatisme, romanticisme i sentimentalisme, ens interessa tractar aquest projecte des d'una aproximació autobiogràfica, absurda i paracientífica.