Danses romàntiques és una proposta escènica que transcendeix la dansa per convertir-se en un ritual performatiu de revisió crítica. És un exercici d’exorcisme estètic i narratiu sobre els ballets romàntics, qüestionant la seva herència cultural i la perpetuació de dinàmiques tòxiques al voltant de l’amor, la fragilitat i la feminitat idealitzada. L’obra no és només un solo, sinó un dispositiu viu que transforma l’espai i el públic en part d’un escenari orgànic. Entre el ballroom, l’escapisme ritual, l’accionisme i el musical, Guillem Mont de Palol invoca els personatges de ballets clàssics per donar-los veu i alliberar-los dels relats d’opressió que han patit. És una exploració de la música, el gest i el cos contemporani com a eines per reformular la narrativa i resignificar un gènere marcat per la idealització i la tragèdia. L’espectacle convida a una experiència sense jerarquies, feminista i visceral, on el públic esdevé part activa d’una constel·lació en moviment. DANSES ROMÀNTIQUES és, al cap i a la fi, una rebel·lió coreogràfica contra la idea de l’amor com a fatalitat i sacrifici.

Direcció: Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor Interpretació: Guillem Mont de Palol i Pau Caselles Assistència coreogràfica: Arantxa Martínez Assistència de moviment: Samuel Letellier Espai escènic i vestuari: Jorge Dutor Disseny sonor: Carlos Parra i Josefina Rozenwasser Disseny de llum: Arnau Sala Producció executiva: Imma Bové Coproducció: Antic Teatre Barcelona, Mercat de les Flors i Centro Cultural Conde Duque Amb el suport de: La Caldera, La Poderosa, Beca Premi Ciutat de Barcelona 2023, El Canal - centre de creació de Salt (Girona - Catalunya), La Caldera El Graner, L’Animal a l’Esquena, Cardant Cultura – Can Grau, Azkuna Zentroa Alhóndiga Bilbao

Montedutor són Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, creadors escènics i performers. Treballen a les fronteres de diferents disciplines com la dansa, l’arquitectura, el teatre o l’òpera i els seus camps d’influència en allò polític i social. Tenen un compromís molt fort amb un lloc que per a altres és de pas: estar al límit i no al centre de les coses és una posició ideològica. Les seves pràctiques escèniques creuen llenguatges i desenvolupen una cosa energètica i empàtica: utilitzem l’humor, l’absurd, la repetició i la música per apropar les arts vives a tots els públics amb la intenció que surtin fent la conga i que repeteixin el que han vist després a casa seva. Estan junts des del 2009 col·laborant amb teatres, centres d’art i festivals d’Europa.

Més informació: aixoalpoblenoliagradara.cat